Les torres de defensa costaneres es van començar a construir al segle XVIII durant el regnat de Carles III.
La seva finalitat era la creació d'un sistema defensiu en tot el litoral d'Eivissa. Gràcies a elles vigilaven l'entrada de naus desconegudes, que podien pertànyer als turcs o els pirates, entre d'altres atacants. En general, són de forma ciruclar, compten amb dos pisos amb voltes i la planta baixa era el polvorí.
Algunes de les torres més significatives són: Torre de ses Portes, situada a la punta del mateix nom, a l'extrem sud de l'illa d'Eivissa; la Torre de Compte, coneguda també com a torre d'en Rovira, està situada a la parròquia de Sant Agustí mirant als illots de s'Espartar i sa Conillera; i les Torres d'en Lluc, que és una fortificació defensiva de l'Edat Mitjana de les restes es conserven les bases de dues torres unides per una muralla amb un gruix de 1.85 metres i 1.90, situades sobre el penya-segat d'Albarca a Sant Mateu (zona coneguda com els Alls).
