Eivissa compta amb una riquesa gastronòmica sorprenent i bona part de culpa la té l'excel·lent Qualitat que posseeixen els productes de la terra.
No ha de ser la primera vegada que sents parlar del bullit de peix o el sofrit pagès, Exquisideses que captiven a tot aquell que es digna a provar-les. No obstant això avui anem a passar-nos al dolç, als postres típiques d'Eivissa.
Si els entrants i plats principals no solen ser massa lleugers, el mateix passa amb els dolços. No obstant això, quant apareguin davant els teus ulls, no podràs resistir-te a provar-los. Des d'aquí et recomanem que si vas a donar-te un gran homenatge quant al que a l'menjar respecta, deixis sempre buit per al final.
La rebosteria ocupa un bon nombre de pàgines del receptari eivissenc. mentre que algunes postres s'elaboren únicament en dates assenyalades com el Dia de Tots Sants o el Nadal, altres ocupen les nostres taules durant tot l'any. És més, entre ells hem inclòs també certs licors típics que es consideren ja unes postres més.
Pots provar a elaborar-ho tu mateix però, si no et consideres un gran cuinetes, que sàpigues que podràs trobar-los fàcilment en qualsevol restaurant o pastisseria d'Eivissa.
Aquí et deixem part d'aquests dolços que conformen l'orgull de la cuina de l'illa:
-Flaó. És sens dubte un dels més coneguts fora d'Eivissa i dels més valorats. De fet, igual que les ensalmadas, s'ha convertit en un regal d'allò més comú per a aquells que viatgen. El flaó és una espècie de pastís de formatge que crida l'atenció per ser la menta un dels seus ingredients principals.
-Greixonera. Un altre de les postres típiques per excel·lència. En la seva elaboració es fan servir les ensalmadas de dies anteriors que han quedat dures, per la qual cosa podem afirmar que és una recepta d'aprofitament. El resultat final és una mena de pudding amb un atractiu toc de canyella que se serveix fred.
-Orelletes. Són potser un dels dolços més representatius de l'illa. No hi ha festeig que es preï en el qual no es reparteixi un bon safata d'aquest menjar. Encara que a simple vista pugui semblar una galeta, no ho és. Les orelletes són una espècie de massa fregida amb un suau sabor anisat empolvorades amb sucre. Al contrari del que pugui semblar, han de quedar toves i esponjoses.
-Bunyols (bunyols). Els bunyols són els principals protagonistes de qualsevol sarau a Eivissa. Solen oferir-se durant la celebració de les festes patronals i, en general, no hi ha qui els rebutgi. És un dolç elaborat a base de patata, llet, farina, un toc d'anís i, per descomptat, sucre 'La seva textura és inconfusible!
-Panellets. Aquest és un d'aquells dolços que s'elaboren en ocasions especials, concretament, per a la festivitat de Tots Sants. El moniato, l'ametlla, l'ou o el sucre són alguns dels ingredients que el componen. Els reconeixeràs perquè són unes petites boletes recobertes de deliciosos pinyons.
-Macarrons de Sant Joan. Es preparen exclusivament el Dia de Sant Joan (Sant Joan). Si hem de comparar-los amb algun altre postres conegudes, podríem associar el seu sabor a el de l'arròs amb llet. No obstant això, l'arròs es substitueix per una pasta especial, que es compra a granel, i que no s'assembla molt als macarrons als que el seu nom al·ludeix. Podràs provar-los durant aquest dia en algun festeig patronal.
-Salsa de Nadal. Potser sigui un dels postres més arrelats a la cultura gastronòmica eivissenca. Com el seu propi nom indica, s'elabora únicament durant el Nadal. La seva composició pot resultar una mica estranya, però és una d'aquelles receptes que has de provar almenys un cop a la vida. És una peculiar barreja de brou de carn i una salsa d'ametlles que sol preparar-se en abundants quantitats perquè duri totes les festes. Per donar-li un caràcter encara més tradicional, sol acompanyar-se d'bescuit o cóc pagès.
-Licores diversos. Totes i cadascuna de les postres típiques són susceptibles de ser acompanyades per un bon licor de la terra. Per això som els artífexs de les famoses herbes eivissenques! A més, hi trobem el licor d'ametlles o el cafè caleta, antiga recepta de pescadors. Una copeta de frígola o de pal al voltant d'una bona taula i la millor de les companyies són el tancament perfecte a un dinar d'aquelles que fan història.
Et recomanem que t'ho prenguis amb calma perquè la majoria són una bomba de sucre que trigaràs a cremar!
