Halloween per aquí, Halloween per allà ... Des de fa uns anys la popular festa pagana se celebra arreu de món i, a Eivissa, no serem menys. Aquest any es compten per desenes les festes de Halloween que es duran a terme a l'illa i, per fortuna, moltes segueixen lligades a la nostra autèntica tradició: la del 'Dia de Tots Sants'.
I és que no hem d'oblidar que nosaltres tenim la nostra festa, amb la seva pròpia història i els seus costums. Resulta innegable que el de la disfressa és un enorme atractiu, sobretot per als petits, però ambdues tradicions no tenen per què ser incompatibles.
Halloween és una de les nits més esperades de l'any a la majoria de països anglosaxons i si hi ha algú que ho celebra amb magnificència són els nord-americans. No obstant això, aquesta festivitat té el seu origen en l'antic festival celta conegut com 'Samhain' (fi d'estiu). Aquest dia els irlandesos festejaven l'últim dia de la temporada de la collita i donaven la benvinguda a l'any nou celta.
Dia de Tots Sants i 'Rota de fruits secs'
Però, anem a allò que ens interessa: la tradició eivissenca que, com no podia ser altrament, va lligada a la gastronomia. L'1 de novembre celebrem el 'Dia de Tots Sants', un homenatge a aquells que ja no estan entre nosaltres. La nit del 31 d'octubre les famílies es reunien al voltant de la taula per gaudir d'un copiós sopar anomenat sa trencada. Durant la vetllada solia menjar-se fregida de porcella (porc), fruits secs, fruita de temporada com la magrana, bunyols banyats en vi pagès i vi dolç i, en aquelles cases que s'ho podien permetre, panellets.
La fruita confitada tenia també una gran importància durant el festeig. Segons la tradició, els 'padrins' la regalaven als seus fillols.
A l'sembla, les pròpies famílies sortien a bosc a recollir els fruits secs i els pinyons amb els que duien a terme la 'trencada' i elaboraven els panellets, d'origen català. Tots s'ajuntaven a la taula i els trencaven per treure el fruit, d'aquí la paraula 'trencada' (trencar = trencar).
Per cert, a Eivissa també se n'anava de casa a casa, encara que no per participar en el famós 'Truc o tracte'. En el nostre cas, la gent jove es feia amb un cabàs i demanava alguna cosa per a les ànimes.
Tot a punt per a un sopar de difunts
Abans d'anar-se'n al llit, els eivissencs deixaven la taula muntada perquè els difunts poguessin gaudir també del menjar.
Un llum d'oli romania encesa sobre la taula per facilitar la visita de les ànimes als vius a partir de la mitjanit. L'endemà, la família tornava a reunir al voltant de la taula. Sobre ella passaven un rosari i, després d'això, menjaven del que havia sobrat.
Aquest mateix dia s'aprofitava per visitar la tomba dels morts, condicionar-i portar-los flors. Aquest últim acte és el que es manté actualment ja que el de l'elaboració de panellets ha quedat relegada gairebé a el 100% a les pastisseries.
El que sí que s'està intentant recuperar és la tradicional 'trencada de fruits secs', que s'inclou en la majoria dels programes de festes d'alguns pobles d'Eivissa.
