Entrevista a l'escriptora, fotògrafa i dissenyadora Ana Olivia Fiol, autora de "L'illa de ambre", la primera novel·la eròtica ambientada a Eivissa
"L'illa de ambre" és la primera novel·la eròtica ambientada a Eivissa. Presentada a Madrid durant la Fira del Llibre d'aquest any i a l'illa el passat 27 de juliol en un concorregut esdeveniment a la llibreria Sa Cultural, Està escrita per l'escriptora, dissenyadora gràfica i fotògrafa eivissenca Ana Olivia Fiol. L'autora, de 35 anys, porta més d'una dècada escrivint per encàrrec i ara llança la seva primera novel·la, una fascinant història que uneix intriga, erotisme i humor.
Com està sent l'acollida de "L'illa d'ambre"?
Doncs la veritat és que a el principi tot era intriga i curiositat respecte a com l'anaven a jutjar els lectors, que són els que importen, però ara estic molt contenta. Cada dia m'arriben opinions de persones de tot tipus i valoro molt que la gent estigui gaudint amb la lectura.
Què et va fer triar aquest gènere, en escriure una novel·la eròtica?
En realitat va ser una cosa que va sorgir sol. Sóc lectora de novel·la negra, de manera que vaig començar a plantejar la trama basant-me en el món de la nit, amb màfies, corrupció, dobles vides ... però, la relació entre els dos protagonistes va començar a agafar intensitat. Ha arribat un punt en que era com si els personatges parlessin i actuessin per si mateixos! Va ser fascinant. Quan em vaig adonar que estava desenvolupant escenes eròtiques en tota regla vaig acabar assumint que aquest havia de ser el destí d'aquest manuscrit.
Llavors, és cert allò de que quan aprofundeixes molt en un personatge, acaba parlant-te?
No només parlen ... adquireixen vida pròpia. Fins a tal punt que, quan passa aquest fenomen de sobte hi ha elements en la història que ja no encaixen perquè, donada la seva personalitat, ells no reaccionarien de la manera en què abans estava tot predissenyat.
Hi ha personatges basats en persones reals?
Per donar vida a Philip i Lola, els millors amics de Victòria, em vaig centrar en amics íntims. Els antagonistes també tenen cert origen real, reconeixible per a alguns, però que han anat evolucionant a mesura que creixia la història.
Llavors, hi ha molt de realitat en el llibre?
Sí. Bastant. Una persona molt propera a mi m'ha recomanat que quan ho expliqui hauria de deixar aquest assumpte embolicat en misteri, esperant que la gent cregui que em va poder arribar a través d'un somni, però crec que qui em coneix bé reconeixerà algunes de les situacions per les que passa Victòria. Sens dubte, una bona part està basada en la meva pròpia vida.
I a més l'ambientació de la novel·la, a l'illa.
Per descomptat. Tota la història transcorre a Eivissa, pel que el lector que aquí gaudeix recorrent llocs que ja coneix, amb un nou enfocament, mentre que, qui el llegeix des de fora de l'illa ho pren com una petita guia per descobrir racons especials que no sempre són de domini públic.
Pel que sembla, "L'illa de ambre" és alguna cosa més que una història que gira al voltant del sexe. Explica'ns.
Com deia, la vaig començar amb una sèrie d'idees properes al gènere negre. Sense ser-ho del tot. La història se sosté per moltes trames, no només la que està centrada en el sexe. Si hagués de publicar-se en un país on el sexe explícit està prohibit i toqués "censurar" aquestes escenes, la novel·la seguiria mantenint la seva essència. Per aquesta i altres raons, podria definir-se més com un thriller eròtic. El lector va descobrint les veritats ocultes a mesura que els propis personatges avancen en la història.
Llavors, millor que no dessonilles molt encara.
Exacte. És perillós explicar el llibre massa, perquè el divertit i interessant és deixar-se portar per la història i sorprendre, espantar-se, enfadar-se, alegrar i fins i tot excitar ... (i molt) a el mateix temps que els protagonistes. De fet, els agraïments són a al final perquè el lector no caigui en ells abans d'hora, si no ho desitja. Les persones esmentades poden donar pistes del que passa a la novel·la.
Segons sembla la versió inicial d'aquesta novel·la havia 800 pàgines que s'han quedat en poc més de la meitat. Com va ser això?
Era una història molt extensa. Amb un punt de gir que li donava la volta completament a la història, però publicar un llibre de 800 pàgines era poc pràctic per molts motius. A més, a l'enfrontar-me a el repte d'haver de reestructurar-la i reescriure, amb el suport dels meus editores de Versàtil, es va acudir donar més importància a uns antagonistes que a el principi no eren tan decisius i amb els quals, a més, va sorgir un nou element que en el manuscrit inicial no tenia sentit: la gelosia. En la versió final la gelosia tenen un paper interessant i fa que la història quedi més coherent dins del seu gènere.
Són molts anys treballant en un mateix text oi?
Vaig començar al 2012. En aquell temps no hi havia ni llegit "Cinquanta Ombres de Grey". Ho vaig fer un cop començada la meva novel·la, quan em vaig adonar que m'estava ficant en aquest estil. Vaig fer un petit viatge en el temps per aprofundir més en la literatura eròtica, des Apollinaire amb "Les onze mil vergues" que és de principis de segle, fins a les sagues eròtiques més recents, com la de Sylvia Day o Raine Miller. Passant per Anaïs Nin, Georges Bataille, Almudena Grandes, i alguns títols mítics publicats per La Sonrisa Vertical.
Un llarg camí fins arribar a veure el teu llibre publicat, oi? Com ha estat el procés a nivell editorial? Quin consell li donaries a algú que vol publicar la seva pròpia obra?
No és fàcil obrir-se camí en el món literari. Però no cal deixar de intentar-ho. Les eines a les que tots tenim accés i algunes xarxes socials, si són ben utilitzades poden ser molt útils per a un escriptor que desitja obrir-se camí.
Però tu ja tenies experiència a l'haver escrit per encàrrec. ¿Això et va donar algun avantatge?
Vaig començar a treballar com ghostwriter, o "negre", al voltant de l'2004. Des de llavors la meva feina a l'ombra m'ha reportat moltes alegries, però no puc parlar-ne, per temes de confidencialitat. Crec que també he guanyat experiència i certa "elasticitat" a l'hora d'escriure. No obstant això, per aconseguir publicar amb el meu propi nom, he hagut de passar pel mateix procés que qualsevol altra persona disposada a ser publicada.
Moltes gràcies, Ana Olivia, són ingredients molt interessants que segur que han plantat l'interès en més d'una persona ... futurs lectors de "l'illa d'ambre". On es pot trobar el llibre?
Doncs la veritat és que està disponible a totes les llibreries de l'illa. S'esgota ràpid, però, pel que sé la distribuïdora els va reposant eficaçment. En general està també per tot Espanya i es troba al Corte Inglés, la Casa del Llibre, al Fnac. I també hi ha la versió en ebook!
¿I tens algun altre esdeveniment de presentació a la vista?
A la tardor farem presentacions a Barcelona, València i en altres ciutats de la península. Anirem anunciant-ho a través del web laisladeambar.com ia les xarxes socials.
